La conjunció adversativa sinó, davant d'un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s'afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.

Si la coordinació és entre dues oracions principals, es fa servir sinó que. Per exemple: No vol que li ho facis, sinó que l'ajudis.

Si es reforça el primer membre amb adverbis o locucions com únicament, no solament, no (tan) sols, no només, aleshores tots dos membres tenen valor positiu, i el segon és més emfàtic. Per exemple: No solament era una persona treballadora, sinó que sabia delegar.

La forma sinó també vol dir 'no... més que', 'no... excepte'. Per exemple: No té sinó un fill (és a dir, 'no té més que un fill'); No veig altre camí sinó aquest (és a dir, 'no veig cap camí que no sigui aquest, excepte aquest').

S'usa en preguntes retòriques del tipus per a què serveixen els amics sinó per ajudar en els moments difícils? (equivalent a 'els amics serveixen per ajudar en els moments difícils'). Què podem fer sinó esperar que arribi? (equivalent a 'no podem fer altra cosa més que esperar que arribi').

S'usa en oracions afirmatives en què en el primer membre de l'oració apareix tot o tothom. Té el significat 'excepte'. Per exemple: Tot té solució sinó la mort. Ha vingut tothom sinó el director.

S'usa en l'expressió lexicalitzada No caldria sinó!, amb la qual s'expressa rebuig d'una petició o exigència. Per exemple: A sobre, ens demanen que deixem les habitacions abans de les 10 h: no caldria sinó!, equivalent a 'només faltaria això!'.

La forma si no és la conjunció condicional si seguida de l'adverbi de negació no. Per exemple: Si no vens d'hora, et quedaràs sense esmorzar. Cal anar amb compte de no confondre aquest si no quan l'oració condicional està elidida, és a dir, quan no apareix perquè es dona per entesa. Per exemple: Hauries d'acabar els deures; si no, la mare s'enfadarà. (És a dir, 'si no acabes els deures, la mare s'enfadarà'.)

També s'usa si no, perquè s'elideix el verb, en preguntes retòriques de tipus:

— Segur que ho va fer el del tercer. Qui, si no? (equivalent a 'qui va ser, si no va ser el del tercer?' i a 'si no va ser el del tercer, qui va ser?').

— Han llogat un apartament a Calella. On, si no? (equivalent a 'on llogarien un apartament si no és a Calella?')